Embòlia, trombosi, infart i ictus

Tots hem sentit moltes vegades aquests termes mèdics, però sabem què és exactament cada un d'ells?

A veure, comencem a poc a poc:

Embòlia

Una embòlia és l’obstrucció d’una vena, artèria o capil·lar per una massa que no es dissol a la sang (que els metges anomenen èmbol) i que ha estat arrossegada pel torrent sanguini.

Així, parlem d’embòlia gasosa quan la provoca una bombolla d’aire (oxigen o nitrogen), d’embòlia grassa quan la provoca teixit adipós, d’embòlia sèptica quan la provoca un èmbol de pus o gèrmens, d’embòlia tumoral quan la provoca teixit d’una neoplàsia infiltrat a la sang, etc.

Trombosi

Quan l’embòlia és provocada per un trombe (coàgul de sang) és quan parlem de trombosi o tromboembòlia.

Infart

L’infart és la necrosi isquèmica localitzada d’un òrgan. La “necrosi” és la mort del teixit, i “isquèmica”, ve d’isquèmia, que és el dèficit o la manca d’irrigació sanguínia. Per tant, un infart és la mort de part del teixit d’un òrgan perquè no li arriba sang o no n’hi arriba prou, i per tant no rep prou oxigen per funcionar correctament. Aquesta manca d’irrigació sol ser causada per una obstrucció (embòlia) de les artèries que fan arribar la sang a aquell òrgan. L’obstrucció pot ser interna, perquè hi ha plaques d’ateroma (característiques de l’aterosclerosi) o coàguls de sang (trombes) que impedeixen o dificulten la circulació, o bé externa, perquè hi ha un tumor que comprimeix el vas sanguini o una hèrnia, per exemple.

Els infarts poden afectar diversos òrgans: quan la falta d’irrigació es produeix al múscul del cor, parlem de “infart de miocardi”, si es produeix al cervell, parlem de “infart cerebral”, encara que també se’n diu “accident vascular cerebral”, “ictus”, “apoplexia” o “atac de feridura”. Aquests dos tipus d’infart són dels que hem sentit a parlar més sovint i, juntament amb els infarts renals (del ronyó) i intestinals, són els més freqüents. Però també poden produir-se a altres òrgans com el fetge, pulmons, etc.

Ictus

Un ictus és un atac sobtat, i s’utilitza aquest terme habitualment per referir-se als accidents vasculars cerebrals, que són la interrupció de manera sobtada de la irrigació sanguínia del cervell perquè s’obstrueix una artèria (ictus isquèmic) o bé perquè s’ha produït una hemorràgia (ictus hemorràgic, apoplexia).

Els ictus isquèmics poden ser d’origen vascular, intravascular o extravascular:

• Els ictus d’origen vascular es produeixen per una estenosi (estrenyiment) del vas sanguini que impedeix que hi circuli la sang correctament.
• Els ictus d’origen intravascular es produeixen quan hi ha alguna cosa que bloqueja el vas sanguini. I aquesta obstrucció pot ser o bé aterotrombòtica, provocada per un coàgul en una artèria cerebral i afavorida per la presència de plaques d’aterosclerosi a les artèries cerebrals, o bé embòlica (és a dir, provocat per una embòlia) en què un èmbol (coàgul, tumor, fàrmac o bombolla d’aire) provinent d’una altra vena viatja fins a l’artèria s’hi encalla.
• Els ictus d’origen extravascular es produeixen quan hi ha un element de fora del vas sanguini (tumor, abcés, quist, etc.) que en provoca l’estrenyiment (estenosi)i n’impedeix la circulació.

Quan es produeix aquesta obstrucció, que impedeix la circulació de la sang, és quan apareix la isquèmia (manca d’irrigació sanguínia), que pot produir un infart.