dimecres, 7 de setembre del 2011

Miopia, astigmatisme, hipermetropia i presbícia

Sempre ens fem un embolic… la miopia, potser més o menys tothom sap què és, però l’astigmatisme… sona el nom, però què és exactament? I la hipermetropia? I la presbi… què?

Tots aquests són defectes refractius de l’ull i que ens presenten problemes per veure-hi bé.

El principal símptoma de la miopia és la dificultat per veure-hi de lluny. Les persones amb miopia no solen tenir problemes per veure-hi de prop. Quan la còrnia és massa corba o l’ull és massa gros, els rajos de llum que entren a l’ull convergeixen i s’enfoquen abans d’arribar a la retina i això fa que la visió sigui borrosa, desenfocada.

La hipermetropia és tot el contrari. Les persones hipermetrops tenen dificultat per a veure-hi de prop, i en canvi hi veuen bé de lluny. En aquest cas, la còrnia és massa plana o l’ull és massa petit i la llum s’enfoca darrera la retina.

L’astigmatisme es produeix quan la curvatura de la còrnia varia en diferents eixos. Això distorsiona la percepció de les imatges a qualsevol distància. Pot anar acompanyat de miopia o hipermetropia o presentar-se sol. 

Aquests tres trastorns poden corregir-se amb ulleres, lents de contacte o cirurgia làser.


La presbícia és el que coneixem com “vista cansada”. El cristal·lí és la lent interna de l’ull i quan mirem de lluny té una forma plana, però quan enfoquem un objecte proper es corba. Amb l’edat, el cristal·lí perd elasticitat i això fa que l’ull tingui dificultats d’acomodació, és a dir, li costa corbar-se, i per això els objectes propers es veuen borrosos i tenim tendència a allunyar les coses per veure-les millor. 

La vista cansada pot corregir-se amb ulleres i, ara també, amb cirurgia làser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada